top of page
Exposición Universal de Londres 1851

Exposición Universal de Londres 1851

El hierro: nuevo estilo arquitectónico

Crystal Palace com espectáculo

Crystal Palace com espectáculo

Sensación e intencionalidad del edificio

Ausencia de refugio

Ausencia de refugio

Interior del edificio

Claridad del edific

Claridad del edific

Ausencia de engaño

"the crystal palace", joseph paxton (1851)

 

 

 

 

 

 

history 1

Course: 2011-2012

prof: Pere Rovira 

 

"Es tracta d'un edifici la raó de ser és un espectacle: l'efecte total és màgic, gairebé diria que embriagadora. La incessant bigarrat de formes i colors, la transparència de tot arreu, les aigües esquitxades de les fonts i el ritme pesat de la maquinària, es combinen per formar un espectacle com el món no podrà contemplar de nou"[...].

 

[...] La barrera erigida entre l'espectador i el paisatge és gairebé etèria, sent un passeig per la jungla urbana, on tenim l'emoció del terror de la natura. L’edifici no ofereix cap promesa de refugi, no hi ha lloc on amagar-se, només superfícies sense fi d'interiors. [...]

 

When the Queen Victoria  visited it for the first time, she said "it is incredibly glorious, really like fairyland. The building is so light and elegant, despite its immense size. The fountains playing and flowers and palm trees give a charming effect . "

 

The Crystal Palace had the effect of a fairy tale for those who saw it opened in London in 1851. The industry then displayed a sweeter facet sweeter and aroused feelings that seemed to belong only to the world of dreams. 

[...] El Cristal Palace es mostra com un edifici de la claredat, la transparència i d’absència d'engany. Els materials han de representar el que són, sense ocultar-se, i s'hauran de presentar per tal de mostrar només el que poden fer, les formes que poden formar i les càrregues que poden suportar. [...]

 

[...] "En conclusió, el Crystal Palace fa les dues coses: emociona per la seva desorientació, la seva desintegració sensual, la seva insubstancialitat aparent. Però també, es calma per la seva uniformitat fantasmal de la llum, la seva infinitud de l'espai, la seva homogeneïtzació sense ombres.”

 

bottom of page